EL MITE DE LA PANXA CERVESERA

El consum de cervesa s’ha associat popularment amb l’anomenada «panxa cervesera». És sense dubte una llufa malvolent que les investigacions serioses, que no disposen de la mateixa difusió que les llegendes urbanes, desmenteixen categòricament.

La realitat és que l’aportació calòrica de la cervesa (que és el que se suposa que faria augmentar la circumferència de la cintura) és bastant baixa. Una canya de 200 ml de cervesa «convencional» té tan sols 90 kcal. En el cas de la cervesa sense alcohol aquesta quantitat es redueix a una mitjana de 34 kcal. Podem comparar aquesta dada amb la d’altres begudes:

En vistes d’aquesta taula, es confirma que, pel que fa a les calories, la cervesa «convencional» no engreixa més que un mateix volum de suc de fruita [sense cap afegit de sucre]. Porto dos decennis (o més) explicant-ho a qui ho vol escoltar en els meus cursos. Però la fama segueix més vívida que mai.

El problema de la cervesa, en aquesta qüestió, és que duu llúpol. I aquest és altament aperitiu. Això vol dir que dóna gana, fam, ànsia de menjar. No per a res se’n donava en infusions als nens desganats en la medecina popular.

I el que engreixa NO és la cervesa sinó tots els aperitiuets i les tapetes que ingerim per a amenitzar la festa1. En això, la ingesta de cervesa pot ser-ne una mica responsable atès que és el que obre la capsa de Pandora de la gana… El consum de cervesa no és l’origen de l’obesitat, sinó que ho són una alimentació desequilibrada, la manca d’exercici i, en alguns casos, la càrrega genètica de la persona consumidora. Però no abusem d’aquesta darrera causa per dissimular les dues primeres.

Diversos estudis posen en dubte que hi hagi relació entre el consum moderat de cervesa i l’aparició d’obesitat abdominal. Per exemple, una altra investigació2 que compara consumidors moderats de cervesa amb no bevedors, conclou que les persones que ingereixen cervesa presenten un índex de massa corporal significativament menor que els no bevedors. Aquest grup de gent no mostra diferències en el perímetre de la cintura en tant que mesura de l’obesitat visceral. Aquest estudi conclou que el consum moderat de cervesa, no s’acompanya d’un augment de pes (de fet, el pes era menor en els consumidors moderats), ni d’augment en el perímetre abdominal. L’esmentat text es vincula també amb un estudi que assegura que el consum moderat de cervesa no modifica els hàbits de les persones que la consumeixen3.

Una altra investigació4 ratifica l’afirmació anterior. Demostra que els consumidors moderats de cervesa presenten una composició corporal més adequada que els que declaren consums inferiors o superiors. Això posa de manifest que el consum moderat de begudes fermentades com la cervesa, pot formar part d’una dieta saludable principalment pel motiu que el seu contingut calòric és relativament baix.

Resumim
  1. La cervesa conté relativament poques calories.
  2. Una cervesa convencional no engreixa més que una quantitat equivalent de suc (sense sucre).
  3. Les persones que presenten un consum moderat de cervesa tenen un IMC significativament inferior als que no en consumeixen.
Conclusions

Conclusió 1: com dèiem al principi, el mite de la panxa cervesera no és més que una faula malintencionada i un comareig maligne de bugaderes maldients.

Conclusió 2: El consum que es descriu és sempre MODERAT. No s’hi val a beure un munt de cervesa per aprimar-se. Això conduiria exactament a l’efecte invers.

Nota
El consum moderat s’ha convingut a definir de la forma següent:

«El consum moderat d’alcohol [fins a 20 g/dia (2 unitats) per a homes i 10 g/dia (1 unitat) per a dones] és acceptable per a aquells que beuen begudes alcohòliques, sempre que els nivells de triglicèrids no siguin elevats»

Fonts

Centro de Información Cerveza y Salud. Dossier de prensa.